En els últims anys la Unió Europea s’ha posat mans a l’obra per patentar una energia que substitueixi els combustibles fòssils i han optat per l’electrificació. En canvi, aquesta opció no s’adapta a la majoria de països ni als seus ciutadans. Per això, la ciència ha posat sobre el tauler altres opcions com l’hidrogen o els biocombustibles. Però què són els biocombustibles de primera, segona i tercera generació?
Aquest tipus de combustible s’obté a partir de recursos naturals o orgànics, és a dir tenen origen vegetal i animal (biomassa). Aquest tipus d’energia prové de materials no fòssils i origen biològic, per la qual cosa poden ser residus agrícoles i forestals. Per obtenir energia d’aquest tipus de materials és necessari passar un procés termoquímic (combustió, piròlisi i gasificació), per la qual cosa l’energia obtinguda es qualifica com a bioenergia, ja que procedeix d’energia renovable.
La seva procedència de matèria orgànica neutralitza el diòxid de carboni que es genera durant la combustió. Els biocombustibles es poden trobar tant en sòlid, líquid com gasós i es poden extreure, per exemple, de la llenya. Però, quines són les avantatges d’utilitzar biocombustibles?
Avantatges i desavantatges
Aquest tipus de combustible té nombroses avantatges davant d’altres opcions.
- Generen electricitat, calor o moviment.
- És una font d’energia renovable inesgotable.
- Minimitzen les emissions de diòxid de carboni i sofre.
- Font energètica eficient.
- Ús en vehicles de combustió utilitzant les infraestructures actuals.
En canvi, també existeixen desavantatges com:
- La producció d’energia encara genera emissions.
- No és un mètode estès.
L’ objectiu a aconseguir és que aquest procés sigui 100% sostenible i pugui desplaçar-se sense problemes. En aquest procés s’extreu CO2 de l’atmosfera i s’utilitza per a la fabricació dels biocombustibles, això els converteix en combustibles de zero emissions netes.
Tipus de biocombustibles
La creació dels biocombustibles passa per transformar matèries d’origen orgànic mitjançant processos mecànics o termoquímics. Depenent de l’origen de la matèria primera es classificarà en un tipus de biocombustible diferent:
Biocombustible de primera generació
Es tracta de biocombustible creat a partir de cultius agrícoles que ajuden a reduir la petjada de carboni. En aquesta classificació s’inclouria el bioetanol o el biodièsel.
Biocombustible de segona generació
Es tracta de matèria obtinguda de l’alimentació, és a dir, residus amb procedència de la indústria agroalimentària com l’oli. En destinar aquest tipus de residus a la creació de biocombustibles s’evita que arribin als abocadors, com per exemple el biogàs o el biometà.
Biocombustible de tercera generació
Es tracta de biocombustibles a partir d’ algues o plantes aquàtiques que contenen oli natural. Malgrat que no aquest biocombustible no està molt estès en el món comercial, alguns estudis el senyalen com una opció innegable.
Biocombustible de quarta generació
Finalment, es troben els biocombustibles de quarta generació que modifiquen genèticament els microorganismes i milloren la captació de diòxid de carboni. Aquesta tipologia encara no ha començat a comercialitzar-se, però al Brasil o Estats Units ja existeixen plantes que podrien ser d’utilitat.
A Plenoil seguim apostant per una transició possible per a tots, sense deixar ningú enrere. És important posar sobre el tauler totes les opcions disponibles i adoptar un model que s’adeqüi a la majoria de ciutadans. Apostem per la compra de cotxes més eficients i així pal·liar la nostra petjada de carboni alhora que es possibilita una transició justa.
