Aquí tienes la traducción al catalán manteniendo el HTML:
En la cursa cap a la descarbonització, les administracions públiques han apostat per l’electrificació, però, ¿hi ha altres opcions? Algunes entitats ja estan valorant substituir el combustible per hidrogen, però ¿és realment l’hidrogen una opció per substituir els combustibles fòssils? Aquest compost es qualifica com una de les promeses en el sector del motor, però malgrat comptar amb innombrables beneficis, és un combustible molt difícil d’obtenir, ja que no es pot obtenir directament de la natura. Es presenten tres principals obstacles cara a l’obtenció d’hidrogen: es troba acompanyat per altres elements de la natura, la seva conversió a estat líquid i la seva costosa inversió que eleva el seu preu final. Per aconseguir aquest element és necessari extreure’l de l’aigua, el carbó o el gas natural. La millor opció és l’aigua ja que es troba present en la major part del planeta. En canvi, aquest element té estat gasós pel que és necessari desenvolupar un procés d’electròlisi. Aquesta obtenció és molt costosa i es necessita energia elèctrica, la qual, a vegades, no prové d’energies netes. Cada vegada són més les empreses que aposten per aquesta energia, així mateix, s’ha realitzat una categorització de colors determinats per la seva sostenibilitat. En funció de la seva repercussió en el medi ambient es categoritzen cinc tipus d’hidrogen: negre, gris, marró, blau, turquesa, rosa, verd, groc i blanc.
Tipologia
Hidrogen negre i marró
Es tracta de l’hidrogen que més contamina, ja que es forma a partir d’hidrocarburs com el metà o el carbó. Aquest s’obté a través de la gasificació, procés en el qual es crema carbó a altes temperatures i s’expulsa hidrogen i monòxid de carboni.
Hidrogen gris
L’hidrogen gris és el més utilitzat al món, però també un dels més contaminants, ja que es produeix a partir de gas natural mitjançant la tècnica de reformado de vapor. Aquest mètode es basa en la pressió de l’element per eliminar el diòxid de carboni i obtenir així l’hidrogen.
Hidrogen blau
També conegut com a “baix en carboni”, però encara necessita utilitzar combustibles fòssils per a la seva obtenció. En canvi, emet menys carboni perquè es realitza mitjançant el mètode “captura i emmagatzematge”. És el més utilitzat juntament amb el gris. Aquest tipus d’hidrogen genera emissions de CO2, però es capturen i un cop emmagatzemades es poden reutilitzar per fabricar eco-combustibles.
Hidrogen turquesa
Aquest tipus d’hidrogen també utilitza combustibles fòssils, però es diferencia del blau i el gris en què té lloc un procés d’extracció conegut com a piròlisi. Aquest procés consisteix en la degradació tèrmica amb la falta d’oxigen i substitució dels gasos contaminants pel carboni, és a dir, el gas natural passa per un metall fosa i es llibera l’hidrogen i carboni de forma sòlida. D’aquesta manera s’eviten les emissions de CO2. Aquest mètode encara es troba en una fase inicial.
Hidrogen rosa
Es forma a partir d’energies nuclears i el seu mètode d’extracció torna a ser la electròlisi de l’aigua. Es classifica entre un dels més sostenibles, en canvi, des de EDP afirmen que” no arriba a ser neta pels riscos i residus radiactius que sempre porta associats”.
Hidrogen verd
Es tracta de l’opció més ecològica, ja que està creat a partir d’energies renovables. En canvi, és el menys comú al mercat. El seu procés d’obtenció també es dóna mitjançant electròlisi i les emissions associades a aquest element són molt baixes o nul·les.
Hidrogen groc
L’hidrogen groc es crea a partir de l’energia solar i el seu procés d’extracció és l’electròlisi. En el procés d’extracció s’utilitzen energies mixtes.
Hidrogen blanc
Aquest tipus d’hidrogen encara està en exploració i no hi ha molta informació al respecte. S’extreu directament de la natura i les seves emissions són nul·les. Des de EDP afirmen que és “inodor i incolor i no hi ha tècniques eficients i econòmicament viables per extreure’l”.
És possible implantar l’hidrogen com a principal font?
La implantació d’hidrogeneres és una realitat en països com Japó, Estats Units o Alemanya, en canvi, a Espanya no està estesa. Al món hi ha un total de 685 hidrogeneres, segons les darreres dades publicades el 2021. D’aquestes, 228 es troben a Europa, amb Alemanya com a principal desenvolupador. Des de la Unió Europea es va impulsar la implantació d’hidrogeneres el 2014 mitjançant la Directiva 2014/94 de la Unió Europea.
D’altra banda, Espanya va posar en marxa el 2020 la Full de Ruta amb l’hidrogen: una aposta per l’hidrogen renovable. Malgrat aquesta normativa encara hi ha directrius que no s’han definit com la data per assolir l’objectiu marcat, la distància entre hidrogeneres o l’any en què s’aconseguirà la implantació d’un mínim d’hidrogeneres (entre el 2028 i el 2031). Malgrat les diverses formes que hi ha de crear hidrogen, el problema rau en el seu emmagatzematge, utilització i contaminació que comporten algunes tècniques. El preu de l’hidrogen encara està desorbitat i no està a l’abast del ciutadà mitjà i se li suma que la creació d’una hidrogenera està al voltant d’un milió d’euros.
Preu d’un repostatge “ple”
A diferència de la gasolina que es mesura en litres, l’hidrogen es subministra en quilograms. El cost actual es situa entre els 3 i els 10 euros per quilogram, pel que encara no es troba a l’abast del ciutadà mitjà que repostaria, per exemple, a Plenoil a 1,40 cèntims el litre de mitjana.
