La majoria del petroli utilitzat a Espanya prové de països estrangers com Nigèria, Estats Units, Mèxic, Brasil i Iraq. Però, podria subministrar-se per si mateixa? Com és el mercat del petroli a Espanya? El 1974 es va crear l’Agència Internacional de l’Energia amb l’objectiu de coordinar “una resposta col·lectiva” als possibles problemes relacionats amb el subministrament de petroli als països consumidors.
Està formada per 28 països: Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Països Baixos, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Portugal, República de Corea, República d’Eslovàquia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia, Regne Unit i Estats Units. A més, aquest organisme depèn de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i els països membres de l’organització tenen establerts uns nivells mínims d’existència de petroli.
Aquests estàndards es fixen amb l’objectiu d’estar preparats davant possibles interrupcions del subministrament del mercat del petroli. En el cas d’Espanya, no pot estar per sota dels 90 dies d’importacions netes, segons detallen des de l’AIE. Les reserves de petroli estan sempre tutelades per un organisme regulador que al nostre país correspon a l’Entitat Central d’Emmagatzematge de Productes Petroliers (CORES).
Segons les últimes dades de l’entitat, Espanya compta amb un total de 113 dies d’emmagatzematge. Els països amb més reserves al món són Canadà i Mèxic, que estan catalogats com a exportadors nets. Això significa que tots dos països exporten més del que importen. Espanya es troba en una posició vulnerable en aquest aspecte degut a la baixa producció petrolífera del país. En un any només produeix 40.000 tones, la qual cosa es tradueix en un 0,07% del seu consum anual, segons detallen des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya.
Això fa que necessitem importacions exteriors per sobreviure.
Té Espanya jaciments petrolífers?
El passat juny de 2021, Espanya va tancar les seves portes com a país extractant de petroli. Després de gairebé 60 anys, el nostre país va deixar de produir petroli a la plataforma de Casablanca, situada a la costa de Tarragona. El municipi d’Ayoluengo, Burgos, va ser el primer jaciment petrolífer espanyol i va assolir la producció de gairebé 192.000 tones de cru, la qual cosa es tradueix en 0 barrils diaris. Dada molt llunyana de la situació actual. Després d’aquest pou, van sorgir fins a vuit jaciments més. Entre 1964 i 2019, Espanya va tenir diversos pous en municipis com Ayoluengo, Amposta, Tarraco o Dorada. Amb el pas del temps, el potencial petrolífer s’ha explotat i ha arribat al seu final. El mapa petrolífer espanyol ha estat compost per fins a deu zones on extreure cru i va arribar al seu apogeu el 1983 amb l’extracció activa de cinc pous.
A partir d’aleshores, va descendir notablement fins al tancament de la plataforma de Casablanca, una de les més conegudes a nivell nacional.
Reducció de l’emmagatzematge de cru
Malgrat que hi ha un mínim establert per la AIE, en ocasions es pot baixar dels 90 dies d’emmagatzematge de cru. Aquesta situació es donaria en el cas de haver de equilibrar els preus, com va passar al març de 2022 a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna. L’any passat els 31 països membres van decidir alliberar fins a 60 milions de barrils per baixar el preu del barril a nivell mundial. Aquesta decisió va ser aprovada al Consell de Ministres i en el cas d’Espanya es va traduir en la lliberació de 2,6 dies de consum.
